Enric Soler i Godes naix a Castelló de la Plana el 1903. Als 14 anys col·labora com a redactor al diari local La Provincia Nueva i també, amb articles en valencià, a El Mercantil Valenciano, i Las Provincias, entre altres. Als 18 anys finalitza a Tarragona els estudis per a fer-se mestre i, en 1923, és destinat a Lugo. Treballa a Ortells (Els Ports) i en 1930 pren possessió de la seua plaça a Sant Joan de Moró (La Plana Alta). Signa les històriques Normes de Castelló, que constitueixen la base normativa del valencià actual. El mateix 1932 assisteix en companyia de Carles Salvador a l'Escola d'Estiu de Barcelona, un nucli de l'avantguarda pedagògica. Entra en contacte amb mestres que ja treballaven amb les tècniques Freinet, un corrent innovador que l'impressiona molt decisivament. El coneixement de Freinet i l'ús de la impremta a l'escola li resol molts dels problemes que plantejava l'ensenyament de la llengua. Els seus alumnes descobreixen els valors i el potencial educador de la impremta i s'hi impliquen a la redacció de la revista Sembra, una publicació escolar que constitueix un dels senyals d'identitat de l'obra pedagògica de Soler i Godes. Sembra, en línia amb el corrent de l'Escola Moderna, s'envia a d'altres escoles innovadores, la qual cosa possibilita que aquestes remeten a Moró els seus treballs. Junt a un col·lectiu de mestres catalans, Soler i Godes crea la Cooperativa de la Tècnica Freinet per tal de potenciar la cooperació i la difusió de la impremta, una tecnologia amb un importantíssim potencial pedagògic renovador. Al llarg de tota la seua trajectòria professional, impulsa nombroses iniciatives relacionades amb la renovació pedagògica i l’ensenyament de la llengua i la cultura del País Valencià.
No hay comentarios:
Publicar un comentario